L'ÚS DELS MITJANS I L'EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ

Hola de nou, avui parlarem de l'educació en comunicació també anomenada Alfabetització mediàtica, un procés que consisteix a accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de comunicació en una varietat ampla de formes. Utilitza un model basat en la recerca que anima els ciutadans a qüestionar-se sobre el que miren, veuen i llegeixen als mitjans. És important que com a mestres ajudem als infants a ser crítics davant les tecnologies per tal de poder fer una selecció i aprofitar al màxim el que ens poden aportar i oferir.

Però, que vol dir ser analfabet en els mitjans de comunicació?

L'alfabetització mediàtica és la capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través dels mitjans de comunicació o bé de poder-nos explicar a través d'aquests. Un article exposa que un estudi de la CE situa a Espanya en el lloc 14 en l'alfabetització mediàtica. Mantenen que els espanyols es mouen amb certes dificultats en l'univers de les tecnologies de la comunicació. A partir d'aquí ens preguntem si l'escola i les famílies estem educant adequadament en l'ús dels mitjans de comunicació. 

Considero que la televisió no fa mal a l'educació si se'n fa un bon ús, al contrari seria contraproduent pels infants, ja que tots sabem que a la televisió hi ha diversos programes i continguts que no són adequats per l'edat en què es troben els infants. Per tant, podríem dir que la televisió sí que pot ajudar a l'educació, ja que hi ha diversos programes que tenen un contingut pedagògic i coherent amb el nivell maduratiu dels infants, és per això que, hem de saber seleccionar i trobar els programes que ens ajuden i ens beneficien per enriquir el nostre coneixement. Tanmateix cal dir que la qualitat dels programes infantils ha baixat, encara que siguin adequats a l'edat, no tenen res a veure amb els que eren produïts quan nosaltres érem petits. Ara hi ha un entreteniment absurd per buscar audiència. Dins d'aquests programes dels quals disposem, la família i l'escola ha de seleccionar aquella que vegi convenient i ensenyar-la per així treballar-la i anar a poc a poc sent crítics amb el que veuen i escolten. Quant al paper del mestre a l'escola, hauria d'estar en constant actualització per a poder detectar quan els infants estan veient programes que no els pertoca i informar a les seves famílies, d'aquesta manera, treballant amb comunitat podrem treure el suc que els mitjans de comunicació ens transmeten.

Cal apuntar que actualment, a Catalunya tenim el CAC (Institució reguladora dels mitjans audiovisuals), que és un organisme que vetlla perquè es compleixi la llei referent a allò que s’emet a la televisió.

Per últim us deixo un vídeo comentat a classe, perquè reflexioneu com ho he fet jo, adonant-nos així de la necessitat de la constant reflexió i més en comunicació, on la seva finalitat és enganxar-nos i moltes vegades ens deixem emportar per l'emoció que ens ha creat en aquell moment sense veure en totalitat el seu rere fons.

CREACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS I RECURSOS PER L'APRENENTATGE AUTÒNOM

Si mirem enrere, podem veure com anteriorment vam aprendre a crear espais on guardar bons recursos, en aquesta nova entrada aprendrem a crear material didàctic i recursos per l'aprenentatge autònom, on el paper del mestre i/o l'infant serà totalment actiu i protagonista. El mestre ha de guiar i acompanyar en aquest aprenentatge dels infants a partir d'un model anomenat flipped classroom. 

Per aquest guiatge a partir de recursos cal remarcar que hi ha de 3 tipus: De visualització de coneixements, la comprovació d’adquisició de sabers i la seva posada en comú.

A continuació exposarem les diferents aplicacions:

1. Enregistrar explicacions:  Movenote (presentació power point que et permet gravar-te, amb imatge i veu o només veu), Educreations (aplicació per a l'iPad que permet enregistrar la veu i la imatge de la pantalla), Lensoo create (aplicació per a iPad i Android semblant al Educreation)
2. Preparar el treball de vídeos de manera autònoma: Edpuzzle (recurs per fer preguntes dins dels vídeos), VideoAnt (semblant a Edpuzzle amb més possibilitats), Videonot.es i altres
3. Preparar materials per a la posada en comú del treball autònom a l'aula: Kahoot, Mentimeter, Google Forms (tots tres permeten veure si s’han realitzat algunes activitats, es poden fer preguntes per saber si s’han complert els objectius).

Després d'haver conegut quina és la finalitat de cada un, per petits grups hem escollit crear-ne un. Nosaltres hem volgut treballar amb Lensoo create, ja que mai havíem tingut l'oportunitat de conèixer aquesta aplicació per idad. Per la creació primerament vam acordar quins coneixements haviem de transmetre, en aquest cas, vam decidir la música, en concret les notes musicals dins del pentagrama. A continuació vam seleccionar quina informació posàvem i com ho explicaríem, i després de moltes repeticions vam aconseguir-ho. M'agradaria comentar que no ha sigut gens fàcil, ja que s'havia de tenir molt clar que i com volíem transmetre-ho, però més complicat era coordinar la veu i la mà que anava realitzant els diferents dibuixos. 

Per concloure, m'agradaria posar èmfasi en la preparació que ha de fer el mestre davant noves aplicacions, suports o recursos, ja que si no coneixem amb el que estem tractant, podem deixar escapar passos necessaris per fer-ne un bon ús. Un exemple va ser el que vam patir nosaltres mateixes. Davant la desconeixença d'aquesta app, no vam poder guardar ni compartir el nostre vídeo, és per això que no podem mostrar el nostre resultat final. 

El PLA TAC DE CENTRE

Avui en dia, no és possible entendre molts esdeveniments del nostre entorn sense la intervenció de les TAC. Progressivament, l’ús de les TAC s’han de consolidar com una eina per afavorir la millora del procés d’ensenyament i aprenentatge.

L’assoliment de la competència digital per part dels alumnes és la raó per la qual els centres educatius han de definir i actualitzar, de manera periòdica, l’estratègia sobre l’ús de les tecnologies digitals en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

El pla TAC és un instrument que té per objectiu formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu. En el Pla TAC es recullen les característiques actuals del centre amb relació a les TAC, es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa als aspectes organitzatius, didacticopedagògics i curriculars.

Si ens centrem en l'escola on vaig estar de pràctiques, hem de dir, que gràcies a l'analisi davant l'utilització de les TAC, hem comprovat que han incorporat las tecnologies a l'escola però no en fan un bon ús. Partim que l'escola no té un pla TAC, tanmateix tenen dos documents on recullen les característiques actuals del centre en relació a les TAC i els objectius que es proposen per avançar en els cursos pròxims. 

Els objectius de final d'etapa que es proposen davant del repte de les TIC són: 

1. Adquirir la terminologia adequada a les TAC.  
2. Dominar les destreses i habilitats bàsiques necessàries per a la utilització de les TAC.
3. Dominar la utilització dels elements del programari bàsic treballat.
4. Dominar l’ús de programes d’edició de textos.
5. Conèixer diferents programes i aplicacions que els permetin crear i editar dibuixos, de forma integrada en la realització de tasques escolars.
6. Emprar les TIC per cercar, localitzar, recuperar i interpretar informació a partir d’una àmplia diversitat de fonts.
7. Dissenyar, confeccionar i produir documents usant eines TAC de tipus multimèdia, amb suport hipertextual.
8. Mostrar interès per adquirir els coneixements tecnològics.
9. Assolir autonomia davant de problemes tècnics quotidians.

Aquest centre concertat disposa de wi-fi, un projector, un ordinador i una pissarra digital a cadascuna de les aules dels cursos d’educació infantil, primària i batxillerat. A més a més, l'escola destina una aula amb 25 ordinadors, una PDI i un projector per a realitzar l'assignatura d'informàtica, 1h per setmana cada grup classe. 

L'aprenentatge que es duu a terme amb les TIC són totalment tradicionals, no consideren les TIC com a suport per aprendre llengua, matemàtiques, o qualsevol altre contingut, considerant així un recurs que genera situacions en què infants aprenguin per descobriment, o per comparar diverses informacions. Considero que com a mestra és important seguir la formació i realitzar una revisió més constant i acurada de l'ús que en fan de les TIC, i establir objectius específics amb indicadors d'assoliment i actuacions que siguin realistes per avançar de manera coherent i sostenible en la implementació de les TAC al centre.

Per concloure, cal dir que aquesta escola necessita un canvi de filosofia, i entendre l'essència de les TIC. Animaria a utilitzar-se a partir de diverses metodologies com podria ser la flipped classroom, o utilitzar les TIC en diferents moments del dia, no només durant 1 hora a la setmana. 

REPOSITORIS I RECURSOS DIGITALS PER L'APRENENTATGE

Avui en dia podem trobar-ho tot en xarxa, la informació és en massa, és per això que el nostre paper ha de ser actiu i crític, per saber diferencia el que és útil, segur i fiable, d'allò que no ho és. Aquesta cerca moltes vegades comporta molt de temps, per aquest motiu és interessant disposar d'apps, webs o recursos que ens ajudin a seleccionar, organitzar i guardar aquelles informacions, jocs en línia, que s'han considerat útils, per poder utilitzar-les de nou en el futur i/o compartir-ho amb la resta de docents de l'escola. Algunes de les eines amb les quals podem emmagatzemar informació a la xarxa són: Pearltrees, Google Sites, Documents, Presentacions, questionaris google, entre d'altres.

Quant al món educatiu, disposem d'infinits recursos per utilitzar a l'aula o com a gestió per la mestra, alguns d'ells ja coneguts, però d'altres per conèixer. Una bona pàgina on descobrir nous recursos educatius és www.mesrecursoseducatius.com, on es poden trobar multitud de recursos educatius enfocats en diferents àmbits i també en diferents idiomes. També podem utilitzar un Bloc de l'autora Nati Bergadà on trobem diferents recursos educatius classificats en diferents temes, a més també pàgines web on podem trobar més recursos educatius, com és l'exemple de la següent entrada del bloc, on hi ha 20 webs de recursos educatius que no ens podem perdre.

A partir d'aquí, veient la riquesa i quantitat de recursos educatius que tenim a l'abast per utilitzar en el nostre dia a dia a l'aula, ens plantegem crear un espai on anar emmagatzemant pàgines webs interessants, llibre electrònics, aplicacions o vídeos, tots aquests sobre la temàtica de Sant Jordi.

Els passos seguits van ser els següents:

1. Definir quins camps d'informació creiem que serien útils per omplir una base de dades (hi hauria d'haver uns set o vuit camps) que sigui útil a una escola.
2. Un cop escollides les dades hem de lligar-les amb les preguntes que s'hauran de fer posteriorment.
3. Haurem de tenir en compte, també, on ho buscarem, la situació de l'aula i l'organització de les fonts d'informació que utilitzarem.

Aquest recull realitzat sobre Sant Jordi és un exemple, però he trobat interessant realitzar aquesta tasca, ja que d'aquesta manera he vist que una petita acció pot crear un material molt potent per al futur com a mestra.

MODELS PEDAGÒGICS VINCULATS AMB L'ÚS DE LES TIC

Les Tecnologies han canviat l'escola i l'educació, en definitiva, la metodologia a l'aula. A continuació veurem diferents models pedagògics vinculats amb l'ús de les TIC.

-Flipped classroom: És un mètode pedagògic que permet als alumnes realitzar les tasques com visualitzar un vídeo, una presentació o altres recursos, a casa,  i dedicar l'estona de l'aula per resoldre dubtes i treball en grup o individual. Aquesta metodologia destaca davant la resta, ja que està centrada en l'aprenentatge actiu, on l'infant se situa com a guia del seu procés d'aprenentatge. A més a més, podem veure el canvi que ha revolucionat i causat tant de rebombori, invertir la classe, oposat al mètode tradicional.

Per saber-ne més: http://ebolo.es/welearning/innovaschool/modulos/flipped1/326_bloom_en_flipped_classroom.html 

-ACOT2 (Apple Classroom of Tomorrow): És l'evolució del rol del mestre amb la incorporació de les TIC, adaptant-se a les noves circumstàncies i canviant del rol d'expert per un rol més democràtic. Consisteix a integrar l'ús de la tecnologia a la vida quotidiana a més a més d'afavorir l'actitud col·laborativa entre l'alumne i el mestre i establint una comunicació bidireccional entre aquests.

Aquest model ens presenta 6 principis de disseny de l'escola del segle XXI:

• Habilitats del segle XXI
• Currículum rellevant i aplicat
• Avaluació informativa
• Cultura de la innovació i creativitat
• Connexions socials i emocionals
• Accés constant a la tecnologia

Per saber-ne més: http://ali.apple.com/acot2/

-SAMR/RAT: És un mètode que ajuda a fer veure als docents com la tecnologia informàtica pot afectar a l'ensenyament i aprenentatge. 

Aquest model estableix 4 nivells progressius d'impacte de les TIC en un ambient d'aprenentatge:

Per saber-ne més: http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/samr

-Tpack (Technological PedAgogical Content Knowledge): És un model que identifica els tipus de coneixements que un docent necessita dominar per integrar les TIC d'una manera eficaç en l'ensenyament. Aquest model resulta la interacció de la combinació de tres coneixements, on hi trobem múltiples interaccions. Un bon esquema seria: 

Per saber-ne més: http://canaltic.com/blog/?p=1677 o http://www.tpack.org/

LA COMPETÈNCIA DIGITAL I LA COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT

COMPETÈNCIA DIGITAL

Les tecnologies han vingut per quedar-se, i les escoles, com a mirall de la societat, han d'estar en constant actualització. Tanmateix, fins ara s'havia tingut en compte les TIC com a suport, sense anar més enllà, però, realment ens hem plantejat per a què serveix aquest suport? És més que això? Podem aprendre amb aquest o a través d'aquest? Que haurien de saber els infants en acabar l'educació primària? ...

Tots aquests aspectes han estat recollits en un document de referència del Departament d'Ensenyament que tot docent ha de conèixer: "Competències bàsiques de l'àmbit digital". 

La competència digital forma part de les competències bàsiques establertes pel currículum, que com molt bé exposa, són competències que ha d'haver desenvolupat un infant en finalitzar l'ensenyament obligatori per poder aconseguir la seva realització personal, conviure en societat, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. ( BOE, 5-1-2007, p.687).

A continuació podem veure quines són les competències, en l'àmbit tecnològic, que han d'adquiri els infants, és a dir, en què han de ser competents els infants segons el currículum:

1. Dimensió d’instruments i aplicacions

1.1. Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats amb les tasques a realitzar.

1.2. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

1.3. Competència 3. Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment.

2. Dimensió de tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

2.1. Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.

2.2. Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

2.3. Competència 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d’aprenentatge.

3. Dimensió de comunicació interpersonal i col·laboració

3.1. Competència 7. Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals.

3.2. Competència 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

4. Dimensió d’hàbits, civisme i identitat digital

4.1. Competència 9. Desenvolupar hàbits d’ús saludable de la tecnologia.

4.2. Competència 10. Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.




COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT (CDD)

La competència docent determina, en bona part, la qualitat de la seva acció educativa. Seria un error pensar que només l'infant ha de ser competent en l'àmbit digital.
Com bé defineix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2016), s'entén per competència digital docent la capacitat que tenen els docents d'aplicar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de:

• Facilitar l'aprenentatge dels alumnes i l'adquisició de la competència digital d'aquest col·lectiu. 
• Dur a terme processos de millora i innovació a l'ensenyament d'acord amb les necessitats de l'era digital.
• Contribuir al seu desenvolupament professional d'acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.

Tanmteix, cal dir que aquesta competència docent està formada per coneixements i habilitats de dos tipus: la competència TIC referida a l'ús instrumental de les tecnologies (CDI) i les habilitats de caràcter didàctic i metodològic (CDM).

CDD=CDI+CDM


Un material útil per conèixer més sobre la competència digital docent és el Vídeo del professor Jordi Adell (Universitat Jaume I, Castelló)

Per més informació: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=730633&language=ca_ES 

Per finalit+zar m'agradaria compartir una nova aplicació, "PEARLTREES", que permet als usuaris organitzar, explorar i compartir qualsevol URL que troben en línia, així com per pujar fotos personals, arxius i notes. És interessant, com a mestra, poder conèixer noves aplicacions com el pearltrees, ja que d'aquesta manera podem organitzar informacions interessants i accedir-hi fàcilment.

QUÈ ÉS TWITTER, COM FUNCIONA I QUE ET POT APORTAR

Com diu Rubín, Twitter és una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social ja que permet triar amb qui et relaciones, i a més a més limita els seus missatges a 140 caràcters. 

Desprès d'una acurada lectura de l'article "Què és Twitter, com funciona i que et pot aportar aquesta xarxa social", de l'autora Raquel Rubín, puc afirmar que no ho coneixia tot d'aquesta plataforma.

A continuació farè esment d'aquests punts: 

• Quan tu segueixes a algú i aquesta persona també et segueix a tu, es diu a més que sou "co-followers".
• Pots fer una organització molt diferenciada de les línies de contingut segons el focus de contingut dels comptes en qüestió.
• A diferència de Facebook o linkedIn, on la relació amb les altres persones és simètrica, en el cas de Twitter és asimètrica.

Per acabar, m'agradaria anomenar les 7 raons que esmenta l'autora per animar a nous usuaris a entrar en aquesta plataforma.

1. El twitter és divertit i a més enganxa
2. Twitter et fa sentir més aprop de la gent amb la qual et separa una distància física
3. Twitter és molt eficient
4. Twitter és molt enriquidor
5. Twitter és un antídot perfecte contra el sesgo polític i ideològic
6. Twitter és una potentíssima eina professional gratiuta per guanyar reputació, buscar feina, conèixer potencials socis...
7. ... i Per els negocis

CANVI DE PARADIGMA EDUCATIU

Per poder parlar d'un canvi de paradigma educatiu, primer caldria conèixer el terme connectivisme: aprendre a aprendre. Per poder endinsar-nos en aquest concepte podem veure el vídeo publicat per TIC-INNOVACIÓN (FUNESCO, Escuelas Pías de Betania i MJC). 


Un bona eina educativa que ens permet afegir notes, és a dir, realitzar un text escrit, en un video és Videonot.es. Com funciona?

1. Obrim l’aplicació Vídeo Not que es troba a les aplicacions de Google Chrome
2. Obrim el vídeo i copiem el seu URL
3. A l’aplicació inserim l’enllaç del vídeo
4. A la dreta apareix un full en blanc on es pot anar escrivint directament
5. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure simultàniament a mesura que el vídeo va avançant.
6. Quan creem una nota i comencem a escriure apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (automàticament)
7. Avantatge: mentre escric el text, puc canviar el vídeo i seguir prenent notes en el mateix document, fet que em permet comparar diversos vídeos i poder saber en quin moment es troba allò que hem citat o que volem remarcar de cada un dels vídeos.
8. Per desar-lo cal clicar la icona del disquet, i automàticament es desa a Google Drive, creant-se una carpeta a la “Meva unitat” anomenada Vídeo Not.es
9. Els vídeos que anem desant es van emmagatzemant a la carpeta de Google Drive per ordre, en funció de la data en què l’hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).

Un punt a favor d'aquesta eina, a més a més de poder treballar amb un vídeo i la seva anàlisi en un mateix lloc i moment, aquesta eina també existeix com aplicació de Google Chrome, per tant la podem guardar a la barra d'aplicacions i podem fer-ne ús de Videonot des de qualsevol artefacte.

He vist necessari anomenar aquesta eina educativa, ja que m'ha ajudat a poder realitzar un anàlisi més eficient del vídeo “El conectivismo como teoria de aprendizaje emergente”. El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens, basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitisme i el constructivisme, per a explicar l'afecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge. Quan parlem de connectivisme considero que ens referim a la connexió entre conceptes, quelcom nou que aprenem ho guardem i creem una xarxa d'aprenentatges. Per tant, diem que el connectivisme consisteix a connectar els coneixements, és a dir, estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement.

Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Com aprenem ara? Com es van descobrint els coneixements? Quins coneixements hi ha? Com els interpretem?... aquest són unes de les preguntes que ens formulem en parlar d'educació i les TIC. El coneixement està a tot arreu, és continu. Ja no aprenem i adquirim els coneixements de memòria. Tot està al nostre abast, podem accedir-hi quan ho necessitem, és per això que no cal memoritzar tot el coneixement. Tanmateix cada persona és un món, cada individu aprèn d'una manera diferent, per tant, el propi cervell és únic, cadascú tenim més desenvolupada una part o una altra. A partir d'aquí ens plantegem si cal un canvi de paradigma educatiu. Les preguntes que ens formulem són les següents:

1. Com hauria de canviar la finalitat de l’escola i els continguts d’aprenentatge? 

Els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. Poder portar els interessos d'aquest dins l'aula. Seria interessant connectar interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals. l'aprenentatge ha de ser significatiu i autònom. La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants. Aquesta finalitat de l'escola, ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants. Han d'aprendre a ser crítics, aprendre a gestionar la informació, els continguts a treballar. Tanmateix, l'escola no s'ha de basar tant en ensenyar continguts, sinó poder oferir espais i moments on els infants se centrin i realitzin en processos d'aprenentatge per arribar a conèixer aquests continguts.

La finalitat de l'escola no ha de ser l'avaluació sumativa ni quantitativa del grau d'assoliment de continguts i coneixements dels infants, sinó que ha de poder veure més enllà i centrar-se en el procés d'aprenentatge, no només en un producte final. No només fer una avaluació quantitativa, sinó també qualitativa.

2. Com haurien de canviar els rols del mestre i de l’alumne?

Escola tradicional:

• Mestre: Ho sabia tot i era l’únic que transmetia el coneixement era unidireccional. Jerarquia vertical. Una avaluació final que no tenia en compte el procés.
• Alumne: Memoritzava tots els conceptes. Obtenia un coneixement memorístic i poc significatiu. Les coses que aprenien eren per formar futurs treballadors. Aprenentatge individual, únic ritme i nivell d’aprenentatge.
• Societat-Escola: Patrons marcats i tancats. Menys recursos. El que s’aprenia era per poder treballar després. No era important estudiar, es necessitava treballar per portar diners a la família.

Escola actual:

• Mestre: Fomenta un aprenentatge bidireccional. Mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. No és l’única font d’informació, figura d’autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre també aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s’han d’elaborar. Hi ha més formació i preparació. Mirada holística.
• Alumne: Aprenentatge social (cooperatiu), s’aprèn dels altres. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge. Membre actiu de la comunitat d’aprenentatge.
• Escola-Societat: Ha progressat molt. L’educació i l’escola tenen en compte els avenços tecnològics, d’informació, etc. → coneixement molt més immediat i a l’abast dels nens. També pot ser més fiable (es pot contrastar).

3. Com haurien de canviar els  tipus d’activitats escolars?

Escola Tradicional:

• No es tenen en compte els interessos dels infants
• Són activitats extretes del llibre del text on l’explicació i la solució està només en el llibre
• El mestre explica les activitats i els continguts de manera descontextualitzada.
• Normalment són activitats que no es fan a partir dels interessos dels infants i no tenen una utilitat fora de l’aula.
• No són activitats que permeten l’exploració o experimentació, així com anglès i educació física que permeten activitats dinàmiques i d’expressió.

Escola Actual:

• Activitats contextualitzades
• Dinàmiques
• Interdisciplinars
• experimentals
• expressió de múltiples llenguatges
• Subjecte actiu de l’aprenentatge
• Adaptat a les necessitats dels alumnes i a la societat
• Tenir en compte els coneixements previs
• Tenir criteri per seleccionar els continguts que es volen treballar
• Aprenentatge útil i transferible a la vida quotidiana.

4. Com hauria de canviar l’avaluació (què, quan, com s’ha d’avaluar)?

Si no es canvia l’avaluació, no canviarà res. L’avaluació hauria de tenir una funció reguladora de tot el procés d’aprenentatge, atès que ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees o matèries i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics. Per a l’alumnat, l’avaluació també esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent.

A partir d’aquí ens plantegem una avaluació competencial on es té en compte el què, com i quan avaluem.

• Què avaluem?
• El procés (tant dels alumnes com del docent) i no el producte final.
• L’actitud, el paper del mestre.
• Competències.
• Objectius.

• Quan avaluem?

Durant el procés.

• Com avaluem?

Rúbriques, coavaluació, autoavaluació, autoregulació, conversa, productes finals, llibretes d’aprenentatge, blogs, graella, avaluació formadora i formativa.

Un bon article que recomano per acabar d'afinar amb el concepte d'avaluació és "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí.