L'ÚS DELS MITJANS I L'EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ

Hola de nou, avui parlarem de l'educació en comunicació també anomenada Alfabetització mediàtica, un procés que consisteix a accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de comunicació en una varietat ampla de formes. Utilitza un model basat en la recerca que anima els ciutadans a qüestionar-se sobre el que miren, veuen i llegeixen als mitjans. És important que com a mestres ajudem als infants a ser crítics davant les tecnologies per tal de poder fer una selecció i aprofitar al màxim el que ens poden aportar i oferir.

Però, que vol dir ser analfabet en els mitjans de comunicació?

L'alfabetització mediàtica és la capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través dels mitjans de comunicació o bé de poder-nos explicar a través d'aquests. Un article exposa que un estudi de la CE situa a Espanya en el lloc 14 en l'alfabetització mediàtica. Mantenen que els espanyols es mouen amb certes dificultats en l'univers de les tecnologies de la comunicació. A partir d'aquí ens preguntem si l'escola i les famílies estem educant adequadament en l'ús dels mitjans de comunicació. 

Considero que la televisió no fa mal a l'educació si se'n fa un bon ús, al contrari seria contraproduent pels infants, ja que tots sabem que a la televisió hi ha diversos programes i continguts que no són adequats per l'edat en què es troben els infants. Per tant, podríem dir que la televisió sí que pot ajudar a l'educació, ja que hi ha diversos programes que tenen un contingut pedagògic i coherent amb el nivell maduratiu dels infants, és per això que, hem de saber seleccionar i trobar els programes que ens ajuden i ens beneficien per enriquir el nostre coneixement. Tanmateix cal dir que la qualitat dels programes infantils ha baixat, encara que siguin adequats a l'edat, no tenen res a veure amb els que eren produïts quan nosaltres érem petits. Ara hi ha un entreteniment absurd per buscar audiència. Dins d'aquests programes dels quals disposem, la família i l'escola ha de seleccionar aquella que vegi convenient i ensenyar-la per així treballar-la i anar a poc a poc sent crítics amb el que veuen i escolten. Quant al paper del mestre a l'escola, hauria d'estar en constant actualització per a poder detectar quan els infants estan veient programes que no els pertoca i informar a les seves famílies, d'aquesta manera, treballant amb comunitat podrem treure el suc que els mitjans de comunicació ens transmeten.

Cal apuntar que actualment, a Catalunya tenim el CAC (Institució reguladora dels mitjans audiovisuals), que és un organisme que vetlla perquè es compleixi la llei referent a allò que s’emet a la televisió.

Per últim us deixo un vídeo comentat a classe, perquè reflexioneu com ho he fet jo, adonant-nos així de la necessitat de la constant reflexió i més en comunicació, on la seva finalitat és enganxar-nos i moltes vegades ens deixem emportar per l'emoció que ens ha creat en aquell moment sense veure en totalitat el seu rere fons.