CANVI DE PARADIGMA EDUCATIU

Per poder parlar d'un canvi de paradigma educatiu, primer caldria conèixer el terme connectivisme: aprendre a aprendre. Per poder endinsar-nos en aquest concepte podem veure el vídeo publicat per TIC-INNOVACIÓN (FUNESCO, Escuelas Pías de Betania i MJC). 


Un bona eina educativa que ens permet afegir notes, és a dir, realitzar un text escrit, en un video és Videonot.es. Com funciona?

1. Obrim l’aplicació Vídeo Not que es troba a les aplicacions de Google Chrome
2. Obrim el vídeo i copiem el seu URL
3. A l’aplicació inserim l’enllaç del vídeo
4. A la dreta apareix un full en blanc on es pot anar escrivint directament
5. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure simultàniament a mesura que el vídeo va avançant.
6. Quan creem una nota i comencem a escriure apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (automàticament)
7. Avantatge: mentre escric el text, puc canviar el vídeo i seguir prenent notes en el mateix document, fet que em permet comparar diversos vídeos i poder saber en quin moment es troba allò que hem citat o que volem remarcar de cada un dels vídeos.
8. Per desar-lo cal clicar la icona del disquet, i automàticament es desa a Google Drive, creant-se una carpeta a la “Meva unitat” anomenada Vídeo Not.es
9. Els vídeos que anem desant es van emmagatzemant a la carpeta de Google Drive per ordre, en funció de la data en què l’hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).

Un punt a favor d'aquesta eina, a més a més de poder treballar amb un vídeo i la seva anàlisi en un mateix lloc i moment, aquesta eina també existeix com aplicació de Google Chrome, per tant la podem guardar a la barra d'aplicacions i podem fer-ne ús de Videonot des de qualsevol artefacte.

He vist necessari anomenar aquesta eina educativa, ja que m'ha ajudat a poder realitzar un anàlisi més eficient del vídeo “El conectivismo como teoria de aprendizaje emergente”. El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens, basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitisme i el constructivisme, per a explicar l'afecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge. Quan parlem de connectivisme considero que ens referim a la connexió entre conceptes, quelcom nou que aprenem ho guardem i creem una xarxa d'aprenentatges. Per tant, diem que el connectivisme consisteix a connectar els coneixements, és a dir, estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement.

Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Com aprenem ara? Com es van descobrint els coneixements? Quins coneixements hi ha? Com els interpretem?... aquest són unes de les preguntes que ens formulem en parlar d'educació i les TIC. El coneixement està a tot arreu, és continu. Ja no aprenem i adquirim els coneixements de memòria. Tot està al nostre abast, podem accedir-hi quan ho necessitem, és per això que no cal memoritzar tot el coneixement. Tanmateix cada persona és un món, cada individu aprèn d'una manera diferent, per tant, el propi cervell és únic, cadascú tenim més desenvolupada una part o una altra. A partir d'aquí ens plantegem si cal un canvi de paradigma educatiu. Les preguntes que ens formulem són les següents:

1. Com hauria de canviar la finalitat de l’escola i els continguts d’aprenentatge? 

Els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. Poder portar els interessos d'aquest dins l'aula. Seria interessant connectar interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals. l'aprenentatge ha de ser significatiu i autònom. La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants. Aquesta finalitat de l'escola, ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants. Han d'aprendre a ser crítics, aprendre a gestionar la informació, els continguts a treballar. Tanmateix, l'escola no s'ha de basar tant en ensenyar continguts, sinó poder oferir espais i moments on els infants se centrin i realitzin en processos d'aprenentatge per arribar a conèixer aquests continguts.

La finalitat de l'escola no ha de ser l'avaluació sumativa ni quantitativa del grau d'assoliment de continguts i coneixements dels infants, sinó que ha de poder veure més enllà i centrar-se en el procés d'aprenentatge, no només en un producte final. No només fer una avaluació quantitativa, sinó també qualitativa.

2. Com haurien de canviar els rols del mestre i de l’alumne?

Escola tradicional:

• Mestre: Ho sabia tot i era l’únic que transmetia el coneixement era unidireccional. Jerarquia vertical. Una avaluació final que no tenia en compte el procés.
• Alumne: Memoritzava tots els conceptes. Obtenia un coneixement memorístic i poc significatiu. Les coses que aprenien eren per formar futurs treballadors. Aprenentatge individual, únic ritme i nivell d’aprenentatge.
• Societat-Escola: Patrons marcats i tancats. Menys recursos. El que s’aprenia era per poder treballar després. No era important estudiar, es necessitava treballar per portar diners a la família.

Escola actual:

• Mestre: Fomenta un aprenentatge bidireccional. Mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. No és l’única font d’informació, figura d’autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre també aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s’han d’elaborar. Hi ha més formació i preparació. Mirada holística.
• Alumne: Aprenentatge social (cooperatiu), s’aprèn dels altres. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge. Membre actiu de la comunitat d’aprenentatge.
• Escola-Societat: Ha progressat molt. L’educació i l’escola tenen en compte els avenços tecnològics, d’informació, etc. → coneixement molt més immediat i a l’abast dels nens. També pot ser més fiable (es pot contrastar).

3. Com haurien de canviar els  tipus d’activitats escolars?

Escola Tradicional:

• No es tenen en compte els interessos dels infants
• Són activitats extretes del llibre del text on l’explicació i la solució està només en el llibre
• El mestre explica les activitats i els continguts de manera descontextualitzada.
• Normalment són activitats que no es fan a partir dels interessos dels infants i no tenen una utilitat fora de l’aula.
• No són activitats que permeten l’exploració o experimentació, així com anglès i educació física que permeten activitats dinàmiques i d’expressió.

Escola Actual:

• Activitats contextualitzades
• Dinàmiques
• Interdisciplinars
• experimentals
• expressió de múltiples llenguatges
• Subjecte actiu de l’aprenentatge
• Adaptat a les necessitats dels alumnes i a la societat
• Tenir en compte els coneixements previs
• Tenir criteri per seleccionar els continguts que es volen treballar
• Aprenentatge útil i transferible a la vida quotidiana.

4. Com hauria de canviar l’avaluació (què, quan, com s’ha d’avaluar)?

Si no es canvia l’avaluació, no canviarà res. L’avaluació hauria de tenir una funció reguladora de tot el procés d’aprenentatge, atès que ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees o matèries i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics. Per a l’alumnat, l’avaluació també esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent.

A partir d’aquí ens plantegem una avaluació competencial on es té en compte el què, com i quan avaluem.

• Què avaluem?
• El procés (tant dels alumnes com del docent) i no el producte final.
• L’actitud, el paper del mestre.
• Competències.
• Objectius.

• Quan avaluem?

Durant el procés.

• Com avaluem?

Rúbriques, coavaluació, autoavaluació, autoregulació, conversa, productes finals, llibretes d’aprenentatge, blogs, graella, avaluació formadora i formativa.

Un bon article que recomano per acabar d'afinar amb el concepte d'avaluació és "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí.