COMIAT

Ha arribat l'hora de fer una pausa! No m'acomiado, ja que sé que aquest bloc no es tanca avui, sinó que seguirà en un futur i no molt llunyà. Les TIC formen part de mi, per tant part de tots els que m'envolten. Espero que aquest bloc hagi canviat mirades de tots aquells que m'heu estat seguint, veient tots junts el potencial que tenen les tecnologies i en concret, dins l'aula. 

Gràcies a aquest espai he pogut reflexionar sobre la utilització didàctica de les TIC a les escoles, coneixent nous recursos i materials, veient noves metodologies, i creant aplicacions, entre d'altres aprenentatges. Per a poder fer un recull del dossier personal d'aprenentatge, he creat un vídeo amb l'aplicació Powtoon.

LES TIC A L'AULA DE PRIMÀRIA

CODIS QR

Els codis QR és una imatge interpretada com un hipervincle. Emmagatzema informació en un codi de barres bidimensional (2D). Tret característic → 3 quadres a les puntes que permeten detectar la posició del codi al lector.

Punts forts:

• Referència fàcil de crear, llegir i utilitzar que t’envia a qualsevol informació.
• Comoditat en buscar informació de resposta ràpida.
• Crear-ho és gratuït.
• Accedir des de qualsevol lloc a la informació.
• Varietat de possibilitats: ampliar continguts, complementar informació.
• Introduir la realitat augmentada a les escoles.
• Té en compte les intel·ligències múltiples.

Punts febles:

• Necessitat de tenir un dispositiu a mà
• Limitació:
• D’espai: poden emmagatzemar com a màxim 3Kb de dades binaries
• De connexió: depenent de la finalitat es necessita Internet

Per concloure cal donar importància en la immediatesa que ens donen els codis QR, per tant, la necessitat d'incloure-les a les escoles tot mostrant les diferents possibilitats i sent conscients d'estar equipats per a poder fer-ne ús. 

LES TIC A L'AULA DE PRIMÀRIA

GAMIFICACIÓ

La ludificació, o també coneguda com a gamificació, ve del terme adaptat de l’anglès gamification definint-la com l'ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos aliens a aquest, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com per exemple aconseguir una vinculació especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o transmetre un missatge o contingut.

S’ha de tenir en compte que:

• Ha de ser voluntari
• Ha de tenir un objectiu (per exemple resoldre un repte)
• Ha de tenir un sistema de regles

La gamificació ens parla del plaer de jugar, d'aquelles sensacions i emocions que ens transmet el joc mentre estem immersos en ell. A l'escola s'han de possibilitar espais on el joc, i aquest plaer per aprendre, siguin els motors d’un aprenentatge significatiu. Així doncs, utilitzant la gamificació aconseguiríem aquestes ganes d’aprendre i de saber a partir de la motivació que ens aporta el joc.

Com a mestra veig molt potent la idea d’utilitzar la gamificació a les aules i cal buscar la manera de dur-ho a terme amb els infants d’una manera contextualitzada i amb uns objectius definits. A més, la gamificació pot aportar un treball on es posin en joc continguts diferents aconseguint així, una transversalitat en les diferents àrees.

Cal afegir que la gamificació també pot potenciar la relació entre els alumnes fent-los treballar de manera cooperativa i construint aprenentatge conjuntament. També seria interessant veure els rols que prenen els alumnes dins d’aquesta nova manera d’ensenyar i com responen els nens amb dificultats d’aprenentatge. Si fem referència a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, veurem que cada infant té vuit intel·ligències que s’han de desenvolupar, encara que des de les escoles normalment es potencien només algunes en concret. Si utilitzem la gamificació i col·laboració a partir del joc, és molt probable que puguem arribar a les diferents capacitats o intel·ligències dels infants gràcies a les seves diverses aplicacions i tipologies (visual, cinestèsic, musical…). La gamificació pot ser utilitzada des de molts àmbits i enfocaments diferents donant resposta a les diferents necessitats o motivacions que puguin tenir els infants d’una aula.

També considero que és necessari definir uns objectius concrets abans de dissenyar la proposta educativa per tal de poder treballar exactament el que ens havíem plantejat des d’un inici. Treballar a partir del joc pot ser molt divertit però cal tenir clar què és el que volem treballar i aconseguir.  En un primer moment aquesta metodologia de treball pot ser que desperti inseguretat i dubtes en les famílies pel fet de ser tan innovadora i no es vegi plasmat a curt termini el treball dut a terme. Tot i així, veig necessari explicar tantes vegades com sigui necessari a les famílies el motiu pel qual utilitzem aquest tipus de metodologies basades en la interacció, cooperació, joc i motivació dels infants.

Per concloure, dir que està en les nostres mans potenciar aquest tipus de metodologies i portar aquestes vivències a les aules incentivant el gust per aprendre. Hem de recuperar el joc com a eina d’aprenentatge, així com l’essència que ens connecta amb la creativitat, la descoberta, la curiositat i la passió. Jugar no és només de nens, els adults també juguen, ja que és una font molt important de progrés i aprenentatge al llarg de tota la vida.

EL BON ÚS DE LES TIC PER PREVENIR L'ASSETJAMENT ESCOLAR

Quan es parla de bullying, de seguida es pensa en l’assetjador i en la víctima. Però sovint s’oblida que, perquè l'assetjador tingui èxit, li cal un públic, un grup d’alumnes que li riguin les gràcies o, si més no, observin la vexació sense dir res. Hem d'aconseguir que el màxim nombre possible d’espectadors trenquin el silenci i es posicionin a favor de l’assetjat.

Actualment trobem a les xarxes un vídeo anomenat "El Langui y 12 Meses buscan valientes contra el acoso escolar", a continuació el podeu veure:

Per mala sort, avui en dia encara tenim casos d'assetjament. Moltes vegades no sabem diferenciar entre els alumnes si algun n'està patint, és per això que necessitem ajuda. Tanmateix, si ens informem, veurem que tenim a l'abast aplicacions sobre aquest tema tan actual i que ens afecta a tots i cada un de nosaltres, ja siguem mestres, pares o societat.

The buddy tool

Bullying no more

Bullysemaforo  

No al acoso escolar

Basta de bullying

Per concloure cal dir que el més important és quedar-se amb les 3 paraules clau que segueixen un procès:

Prevenir Detectar Socórrer

Per més informació, considero molt interessant un article del diari Ara sobre un nou mètode per eliminar l'assetjament escolar anomenat KIVA.

GEOLOCALITZACIÓ

Vet aquí, la utilització dels mòbils a l'aula. Per geolocalització s'entén, localitzar una persona, objecte, empresa, etc. en un lloc geogràfic exacte determinat per unes coordenades. Com a mestres hem de veure la potencialitat de les TIC en aquest camp de la geolocalització, ja que gràcies a les tecnologies localitzar quelcom s'ha tornat més ràpid i eficient. Una aplicació per poder provar i presentar als nostres alumnes a l'aula podria ser EDULOC, una eina que permet a professors, alumnes i famílies poder crear itineraris, escenaris i experiències basades en la localització.

LES TIC A L'AULA DE PRIMÀRIA

APPS A L'ESCOLA

El terme app va aparèixer al 2008 per a les aplicacions per mòbils (es llança l’App Store, Android Market i SDK). Una app és un subconjunt de programa, es poden utilitzar en un entorn d’escriptori però no poden ser sistemes operatius ni drivers. A les escoles podem classificar les apps educatives per:

• Organitzatives pels alumnes: Iprocrastinate, Mendeley, My study life...
• Organitzatives pels mestres: Mendeley, Socrative...
• Coneixements: Duolingo, Itooch, Ready4sat...
• Creació de materials: One note, Camscanner...

Aquestes apps anteriors ja estan creades, però, queden apps per crear que es considerin necessàries i trobem a faltar? Doncs disposem d'Addiante, on podem crear tot tipus d'apps perquè ens ajudin en el dia a dia de l'aula. Nosaltres vam creure oportú crear una app on anar guardant els títols dels llibres que creiem que s'han de treballar a l'aula o són importants per tenir en compte a l'escola.

LES TIC I LES LLENGÜES

Moltes vegades quan pensem en TIC ho associem a l'escriptura, quan la part oral també s'hauria de potenciar. Les TIC són una bona estratègia, ja que possibiliten accions que abans no eren concebudes, com per exemple l'ús d'eines de suport a l'escriptura i a l'oralitat, millorar els productes escrits, organitzar millor les idees i escriure col·laborativament. Per tant, creiem interessant poder treballar les TIC a totes les àrees. Una bona manera pot ésser doblant un vídeo, ja sigui dibuix animat com un documental d'animals. Amb aquesta tasca els infants necessitaran utilitzar tant la llengua escrita, per crear el guió de què diran, com l'oral durant la reproducció del nou vídeo.

LES TIC A L'AULA DE PRIMÀRIA

En aquestes properes entrades faré la meva aportació reflexionant sobre els temes exposats a l'aula, tot donant el meu punt de vista.

ELS MÒBILS A L'AULA

Per què no aprofitar els mòbils per a l'aprenentatge a l'aula? Aquest artefacte és essencial per la vida dels nostres alumnes fora de l'aula, utilitzem-lo i fem un bon ús a l'escola. El mòbil té la mateixa utilitat que les tauletes digitals, per tant, pensem per què no volem el mòbil a l'aula, perquè es despistarien? No pararien atenció? ... res d'això, cal confiar en ells i sobretot, fer un bon guiatge, per mostrar en tot moment els perills i avantatges que es donen els dispositius mòbil. Aquests dispositius enganxen, motiven, engresquen en les diferents tasques que es proposen i ajuden a consolidar els aprenentatges, ja siguin de llenües, matemàtiques, tecnologia, anglès, entre d'altres.

Un bon exemple és realitzar una gimcana per l'escola on es treballessin continguts matemàtics. El mòbil es podria utilitzar per fer fotografies, càlculs, vídeos, o enviar correus i whatsapps al mestre que conduiria la sessió. Una altra manera seria que un grup classe crees una gimcana per un altre grup classe d'un altre nivell.

Per concloure cal dir que hem de tenir en compte que cal que els mestres i les famílies eduquin els infants per tal de fer-los servir correctament, i supervisin les activitats.

SCRATCH I L'ESCOLA PROJECTE

Entrada nova, emocions noves!

Avui ens han visitat els nens i nenes de 3r de l'escola Projecte de Barcelona per ensenyar-nos què és, com funciona i per què fan servir l'Scratch. Primerament van anar dient d'un en un, les característiques d'aquest projecte anomenat Scratch, un entorn de programació visual per blocs adreçat a infants i joves que permet crear històries, jocs i animacions i compartir-les amb altres persones d’arreu del món. 

En aquesta escola, com bé deia un dels seus mestres, la base del programa és l'error, sabent que el plan B és que surti bé. Gràcies a aquest programa es treballa el pensament computacional i el pensament creatiu, és a dir, seqüenciació, interaccions, paral·lelismes, condicionals, esdeveniments, sons a partir de la imaginació, creant, jugant compartint i reflexionant.

Quant a l'experiència viscuda, he de dir que no canviaria res. Els infants s'han mostrat còmodes explicant els passos i mostrant diferents programacions que es poden fer, compartint amb nosaltres quines eren les seves preferides, les més complicades i finalment creant de manera conjunta una nova programació de manera lliure, passant-ho d'allò més bé. He trobat molt interessant veure aquest tipus de programació, ja que he vist una nova manera de què les persones, en aquest cas infants, puguin organitzar, expressar i compartir les seves idees, potenciant així que aquells infants que en altres contextos els costi més l'expressió tinguin la llibertat de poder mostrar tot el que duen dins. 

Només em queda dir gràcies, gràcies nens i nenes de 3r per haver-nos ensenyat l'Scratch, però gràcies també per haver compartit amb nosaltres cada una de les vostres essències com a persona. 

L'ÚS DELS MITJANS I L'EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ

Hola de nou, avui parlarem de l'educació en comunicació també anomenada Alfabetització mediàtica, un procés que consisteix a accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de comunicació en una varietat ampla de formes. Utilitza un model basat en la recerca que anima els ciutadans a qüestionar-se sobre el que miren, veuen i llegeixen als mitjans. És important que com a mestres ajudem als infants a ser crítics davant les tecnologies per tal de poder fer una selecció i aprofitar al màxim el que ens poden aportar i oferir.

Però, que vol dir ser analfabet en els mitjans de comunicació?

L'alfabetització mediàtica és la capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través dels mitjans de comunicació o bé de poder-nos explicar a través d'aquests. Un article exposa que un estudi de la CE situa a Espanya en el lloc 14 en l'alfabetització mediàtica. Mantenen que els espanyols es mouen amb certes dificultats en l'univers de les tecnologies de la comunicació. A partir d'aquí ens preguntem si l'escola i les famílies estem educant adequadament en l'ús dels mitjans de comunicació. 

Considero que la televisió no fa mal a l'educació si se'n fa un bon ús, al contrari seria contraproduent pels infants, ja que tots sabem que a la televisió hi ha diversos programes i continguts que no són adequats per l'edat en què es troben els infants. Per tant, podríem dir que la televisió sí que pot ajudar a l'educació, ja que hi ha diversos programes que tenen un contingut pedagògic i coherent amb el nivell maduratiu dels infants, és per això que, hem de saber seleccionar i trobar els programes que ens ajuden i ens beneficien per enriquir el nostre coneixement. Tanmateix cal dir que la qualitat dels programes infantils ha baixat, encara que siguin adequats a l'edat, no tenen res a veure amb els que eren produïts quan nosaltres érem petits. Ara hi ha un entreteniment absurd per buscar audiència. Dins d'aquests programes dels quals disposem, la família i l'escola ha de seleccionar aquella que vegi convenient i ensenyar-la per així treballar-la i anar a poc a poc sent crítics amb el que veuen i escolten. Quant al paper del mestre a l'escola, hauria d'estar en constant actualització per a poder detectar quan els infants estan veient programes que no els pertoca i informar a les seves famílies, d'aquesta manera, treballant amb comunitat podrem treure el suc que els mitjans de comunicació ens transmeten.

Cal apuntar que actualment, a Catalunya tenim el CAC (Institució reguladora dels mitjans audiovisuals), que és un organisme que vetlla perquè es compleixi la llei referent a allò que s’emet a la televisió.

Per últim us deixo un vídeo comentat a classe, perquè reflexioneu com ho he fet jo, adonant-nos així de la necessitat de la constant reflexió i més en comunicació, on la seva finalitat és enganxar-nos i moltes vegades ens deixem emportar per l'emoció que ens ha creat en aquell moment sense veure en totalitat el seu rere fons.

CREACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS I RECURSOS PER L'APRENENTATGE AUTÒNOM

Si mirem enrere, podem veure com anteriorment vam aprendre a crear espais on guardar bons recursos, en aquesta nova entrada aprendrem a crear material didàctic i recursos per l'aprenentatge autònom, on el paper del mestre i/o l'infant serà totalment actiu i protagonista. El mestre ha de guiar i acompanyar en aquest aprenentatge dels infants a partir d'un model anomenat flipped classroom. 

Per aquest guiatge a partir de recursos cal remarcar que hi ha de 3 tipus: De visualització de coneixements, la comprovació d’adquisició de sabers i la seva posada en comú.

A continuació exposarem les diferents aplicacions:

1. Enregistrar explicacions:  Movenote (presentació power point que et permet gravar-te, amb imatge i veu o només veu), Educreations (aplicació per a l'iPad que permet enregistrar la veu i la imatge de la pantalla), Lensoo create (aplicació per a iPad i Android semblant al Educreation)
2. Preparar el treball de vídeos de manera autònoma: Edpuzzle (recurs per fer preguntes dins dels vídeos), VideoAnt (semblant a Edpuzzle amb més possibilitats), Videonot.es i altres
3. Preparar materials per a la posada en comú del treball autònom a l'aula: Kahoot, Mentimeter, Google Forms (tots tres permeten veure si s’han realitzat algunes activitats, es poden fer preguntes per saber si s’han complert els objectius).

Després d'haver conegut quina és la finalitat de cada un, per petits grups hem escollit crear-ne un. Nosaltres hem volgut treballar amb Lensoo create, ja que mai havíem tingut l'oportunitat de conèixer aquesta aplicació per idad. Per la creació primerament vam acordar quins coneixements haviem de transmetre, en aquest cas, vam decidir la música, en concret les notes musicals dins del pentagrama. A continuació vam seleccionar quina informació posàvem i com ho explicaríem, i després de moltes repeticions vam aconseguir-ho. M'agradaria comentar que no ha sigut gens fàcil, ja que s'havia de tenir molt clar que i com volíem transmetre-ho, però més complicat era coordinar la veu i la mà que anava realitzant els diferents dibuixos. 

Per concloure, m'agradaria posar èmfasi en la preparació que ha de fer el mestre davant noves aplicacions, suports o recursos, ja que si no coneixem amb el que estem tractant, podem deixar escapar passos necessaris per fer-ne un bon ús. Un exemple va ser el que vam patir nosaltres mateixes. Davant la desconeixença d'aquesta app, no vam poder guardar ni compartir el nostre vídeo, és per això que no podem mostrar el nostre resultat final.