MODELS PEDAGÒGICS VINCULATS AMB L'ÚS DE LES TIC

Les Tecnologies han canviat l'escola i l'educació, en definitiva, la metodologia a l'aula. A continuació veurem diferents models pedagògics vinculats amb l'ús de les TIC.

-Flipped classroom: És un mètode pedagògic que permet als alumnes realitzar les tasques com visualitzar un vídeo, una presentació o altres recursos, a casa,  i dedicar l'estona de l'aula per resoldre dubtes i treball en grup o individual. Aquesta metodologia destaca davant la resta, ja que està centrada en l'aprenentatge actiu, on l'infant se situa com a guia del seu procés d'aprenentatge. A més a més, podem veure el canvi que ha revolucionat i causat tant de rebombori, invertir la classe, oposat al mètode tradicional.

Per saber-ne més: http://ebolo.es/welearning/innovaschool/modulos/flipped1/326_bloom_en_flipped_classroom.html 

-ACOT2 (Apple Classroom of Tomorrow): És l'evolució del rol del mestre amb la incorporació de les TIC, adaptant-se a les noves circumstàncies i canviant del rol d'expert per un rol més democràtic. Consisteix a integrar l'ús de la tecnologia a la vida quotidiana a més a més d'afavorir l'actitud col·laborativa entre l'alumne i el mestre i establint una comunicació bidireccional entre aquests.

Aquest model ens presenta 6 principis de disseny de l'escola del segle XXI:

• Habilitats del segle XXI
• Currículum rellevant i aplicat
• Avaluació informativa
• Cultura de la innovació i creativitat
• Connexions socials i emocionals
• Accés constant a la tecnologia

Per saber-ne més: http://ali.apple.com/acot2/

-SAMR/RAT: És un mètode que ajuda a fer veure als docents com la tecnologia informàtica pot afectar a l'ensenyament i aprenentatge. 

Aquest model estableix 4 nivells progressius d'impacte de les TIC en un ambient d'aprenentatge:

Per saber-ne més: http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/samr

-Tpack (Technological PedAgogical Content Knowledge): És un model que identifica els tipus de coneixements que un docent necessita dominar per integrar les TIC d'una manera eficaç en l'ensenyament. Aquest model resulta la interacció de la combinació de tres coneixements, on hi trobem múltiples interaccions. Un bon esquema seria: 

Per saber-ne més: http://canaltic.com/blog/?p=1677 o http://www.tpack.org/

LA COMPETÈNCIA DIGITAL I LA COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT

COMPETÈNCIA DIGITAL

Les tecnologies han vingut per quedar-se, i les escoles, com a mirall de la societat, han d'estar en constant actualització. Tanmateix, fins ara s'havia tingut en compte les TIC com a suport, sense anar més enllà, però, realment ens hem plantejat per a què serveix aquest suport? És més que això? Podem aprendre amb aquest o a través d'aquest? Que haurien de saber els infants en acabar l'educació primària? ...

Tots aquests aspectes han estat recollits en un document de referència del Departament d'Ensenyament que tot docent ha de conèixer: "Competències bàsiques de l'àmbit digital". 

La competència digital forma part de les competències bàsiques establertes pel currículum, que com molt bé exposa, són competències que ha d'haver desenvolupat un infant en finalitzar l'ensenyament obligatori per poder aconseguir la seva realització personal, conviure en societat, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. ( BOE, 5-1-2007, p.687).

A continuació podem veure quines són les competències, en l'àmbit tecnològic, que han d'adquiri els infants, és a dir, en què han de ser competents els infants segons el currículum:

1. Dimensió d’instruments i aplicacions

1.1. Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats amb les tasques a realitzar.

1.2. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

1.3. Competència 3. Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment.

2. Dimensió de tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

2.1. Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.

2.2. Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

2.3. Competència 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d’aprenentatge.

3. Dimensió de comunicació interpersonal i col·laboració

3.1. Competència 7. Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals.

3.2. Competència 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

4. Dimensió d’hàbits, civisme i identitat digital

4.1. Competència 9. Desenvolupar hàbits d’ús saludable de la tecnologia.

4.2. Competència 10. Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.




COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT (CDD)

La competència docent determina, en bona part, la qualitat de la seva acció educativa. Seria un error pensar que només l'infant ha de ser competent en l'àmbit digital.
Com bé defineix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2016), s'entén per competència digital docent la capacitat que tenen els docents d'aplicar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de:

• Facilitar l'aprenentatge dels alumnes i l'adquisició de la competència digital d'aquest col·lectiu. 
• Dur a terme processos de millora i innovació a l'ensenyament d'acord amb les necessitats de l'era digital.
• Contribuir al seu desenvolupament professional d'acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.

Tanmteix, cal dir que aquesta competència docent està formada per coneixements i habilitats de dos tipus: la competència TIC referida a l'ús instrumental de les tecnologies (CDI) i les habilitats de caràcter didàctic i metodològic (CDM).

CDD=CDI+CDM


Un material útil per conèixer més sobre la competència digital docent és el Vídeo del professor Jordi Adell (Universitat Jaume I, Castelló)

Per més informació: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=730633&language=ca_ES 

Per finalit+zar m'agradaria compartir una nova aplicació, "PEARLTREES", que permet als usuaris organitzar, explorar i compartir qualsevol URL que troben en línia, així com per pujar fotos personals, arxius i notes. És interessant, com a mestra, poder conèixer noves aplicacions com el pearltrees, ja que d'aquesta manera podem organitzar informacions interessants i accedir-hi fàcilment.

QUÈ ÉS TWITTER, COM FUNCIONA I QUE ET POT APORTAR

Com diu Rubín, Twitter és una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social ja que permet triar amb qui et relaciones, i a més a més limita els seus missatges a 140 caràcters. 

Desprès d'una acurada lectura de l'article "Què és Twitter, com funciona i que et pot aportar aquesta xarxa social", de l'autora Raquel Rubín, puc afirmar que no ho coneixia tot d'aquesta plataforma.

A continuació farè esment d'aquests punts: 

• Quan tu segueixes a algú i aquesta persona també et segueix a tu, es diu a més que sou "co-followers".
• Pots fer una organització molt diferenciada de les línies de contingut segons el focus de contingut dels comptes en qüestió.
• A diferència de Facebook o linkedIn, on la relació amb les altres persones és simètrica, en el cas de Twitter és asimètrica.

Per acabar, m'agradaria anomenar les 7 raons que esmenta l'autora per animar a nous usuaris a entrar en aquesta plataforma.

1. El twitter és divertit i a més enganxa
2. Twitter et fa sentir més aprop de la gent amb la qual et separa una distància física
3. Twitter és molt eficient
4. Twitter és molt enriquidor
5. Twitter és un antídot perfecte contra el sesgo polític i ideològic
6. Twitter és una potentíssima eina professional gratiuta per guanyar reputació, buscar feina, conèixer potencials socis...
7. ... i Per els negocis

CANVI DE PARADIGMA EDUCATIU

Per poder parlar d'un canvi de paradigma educatiu, primer caldria conèixer el terme connectivisme: aprendre a aprendre. Per poder endinsar-nos en aquest concepte podem veure el vídeo publicat per TIC-INNOVACIÓN (FUNESCO, Escuelas Pías de Betania i MJC). 


Un bona eina educativa que ens permet afegir notes, és a dir, realitzar un text escrit, en un video és Videonot.es. Com funciona?

1. Obrim l’aplicació Vídeo Not que es troba a les aplicacions de Google Chrome
2. Obrim el vídeo i copiem el seu URL
3. A l’aplicació inserim l’enllaç del vídeo
4. A la dreta apareix un full en blanc on es pot anar escrivint directament
5. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure simultàniament a mesura que el vídeo va avançant.
6. Quan creem una nota i comencem a escriure apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (automàticament)
7. Avantatge: mentre escric el text, puc canviar el vídeo i seguir prenent notes en el mateix document, fet que em permet comparar diversos vídeos i poder saber en quin moment es troba allò que hem citat o que volem remarcar de cada un dels vídeos.
8. Per desar-lo cal clicar la icona del disquet, i automàticament es desa a Google Drive, creant-se una carpeta a la “Meva unitat” anomenada Vídeo Not.es
9. Els vídeos que anem desant es van emmagatzemant a la carpeta de Google Drive per ordre, en funció de la data en què l’hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).

Un punt a favor d'aquesta eina, a més a més de poder treballar amb un vídeo i la seva anàlisi en un mateix lloc i moment, aquesta eina també existeix com aplicació de Google Chrome, per tant la podem guardar a la barra d'aplicacions i podem fer-ne ús de Videonot des de qualsevol artefacte.

He vist necessari anomenar aquesta eina educativa, ja que m'ha ajudat a poder realitzar un anàlisi més eficient del vídeo “El conectivismo como teoria de aprendizaje emergente”. El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens, basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitisme i el constructivisme, per a explicar l'afecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge. Quan parlem de connectivisme considero que ens referim a la connexió entre conceptes, quelcom nou que aprenem ho guardem i creem una xarxa d'aprenentatges. Per tant, diem que el connectivisme consisteix a connectar els coneixements, és a dir, estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement.

Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Com aprenem ara? Com es van descobrint els coneixements? Quins coneixements hi ha? Com els interpretem?... aquest són unes de les preguntes que ens formulem en parlar d'educació i les TIC. El coneixement està a tot arreu, és continu. Ja no aprenem i adquirim els coneixements de memòria. Tot està al nostre abast, podem accedir-hi quan ho necessitem, és per això que no cal memoritzar tot el coneixement. Tanmateix cada persona és un món, cada individu aprèn d'una manera diferent, per tant, el propi cervell és únic, cadascú tenim més desenvolupada una part o una altra. A partir d'aquí ens plantegem si cal un canvi de paradigma educatiu. Les preguntes que ens formulem són les següents:

1. Com hauria de canviar la finalitat de l’escola i els continguts d’aprenentatge? 

Els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. Poder portar els interessos d'aquest dins l'aula. Seria interessant connectar interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals. l'aprenentatge ha de ser significatiu i autònom. La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants. Aquesta finalitat de l'escola, ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants. Han d'aprendre a ser crítics, aprendre a gestionar la informació, els continguts a treballar. Tanmateix, l'escola no s'ha de basar tant en ensenyar continguts, sinó poder oferir espais i moments on els infants se centrin i realitzin en processos d'aprenentatge per arribar a conèixer aquests continguts.

La finalitat de l'escola no ha de ser l'avaluació sumativa ni quantitativa del grau d'assoliment de continguts i coneixements dels infants, sinó que ha de poder veure més enllà i centrar-se en el procés d'aprenentatge, no només en un producte final. No només fer una avaluació quantitativa, sinó també qualitativa.

2. Com haurien de canviar els rols del mestre i de l’alumne?

Escola tradicional:

• Mestre: Ho sabia tot i era l’únic que transmetia el coneixement era unidireccional. Jerarquia vertical. Una avaluació final que no tenia en compte el procés.
• Alumne: Memoritzava tots els conceptes. Obtenia un coneixement memorístic i poc significatiu. Les coses que aprenien eren per formar futurs treballadors. Aprenentatge individual, únic ritme i nivell d’aprenentatge.
• Societat-Escola: Patrons marcats i tancats. Menys recursos. El que s’aprenia era per poder treballar després. No era important estudiar, es necessitava treballar per portar diners a la família.

Escola actual:

• Mestre: Fomenta un aprenentatge bidireccional. Mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. No és l’única font d’informació, figura d’autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre també aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s’han d’elaborar. Hi ha més formació i preparació. Mirada holística.
• Alumne: Aprenentatge social (cooperatiu), s’aprèn dels altres. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge. Membre actiu de la comunitat d’aprenentatge.
• Escola-Societat: Ha progressat molt. L’educació i l’escola tenen en compte els avenços tecnològics, d’informació, etc. → coneixement molt més immediat i a l’abast dels nens. També pot ser més fiable (es pot contrastar).

3. Com haurien de canviar els  tipus d’activitats escolars?

Escola Tradicional:

• No es tenen en compte els interessos dels infants
• Són activitats extretes del llibre del text on l’explicació i la solució està només en el llibre
• El mestre explica les activitats i els continguts de manera descontextualitzada.
• Normalment són activitats que no es fan a partir dels interessos dels infants i no tenen una utilitat fora de l’aula.
• No són activitats que permeten l’exploració o experimentació, així com anglès i educació física que permeten activitats dinàmiques i d’expressió.

Escola Actual:

• Activitats contextualitzades
• Dinàmiques
• Interdisciplinars
• experimentals
• expressió de múltiples llenguatges
• Subjecte actiu de l’aprenentatge
• Adaptat a les necessitats dels alumnes i a la societat
• Tenir en compte els coneixements previs
• Tenir criteri per seleccionar els continguts que es volen treballar
• Aprenentatge útil i transferible a la vida quotidiana.

4. Com hauria de canviar l’avaluació (què, quan, com s’ha d’avaluar)?

Si no es canvia l’avaluació, no canviarà res. L’avaluació hauria de tenir una funció reguladora de tot el procés d’aprenentatge, atès que ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees o matèries i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics. Per a l’alumnat, l’avaluació també esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent.

A partir d’aquí ens plantegem una avaluació competencial on es té en compte el què, com i quan avaluem.

• Què avaluem?
• El procés (tant dels alumnes com del docent) i no el producte final.
• L’actitud, el paper del mestre.
• Competències.
• Objectius.

• Quan avaluem?

Durant el procés.

• Com avaluem?

Rúbriques, coavaluació, autoavaluació, autoregulació, conversa, productes finals, llibretes d’aprenentatge, blogs, graella, avaluació formadora i formativa.

Un bon article que recomano per acabar d'afinar amb el concepte d'avaluació és "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí.

PLE PERSONAL

Relacionat amb el terme identitat digital, també hem treballat el concepte Entorn personal d'aprenentatge (PLE). Com bé diuen Linda Castañeda i Jordi Adell, defineixen el PLE com el conjunt d'eines, fons d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre.

Per crear el meu PLE he utilitzat l'aplicació Mindmap i a continuació us el deixo!

IDENTITAT DIGITAL I ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE

Aquesta sessió es va iniciar amb la dinàmica de Phillips 6x6, que consistia en crear grups d'experts i tractar i debatre sobre unes preguntes en relació al terme identitat digital i el que comporta. Cal dir què la realització d'aquest tipus de dinàmiques a les escoles, aporta als infants una estona de compartir i expressar les idees personals vers un tema, que el faran sentir protagonista en el moment de poder trasnmetre, tot allò que s'ha dit, a la resta de companys. 

Les preguntes treballades van ser les següents: 

1. Què és la “identitat digital”?
2. Com es gestiona la “identitat digital”?
3. Quins inconvenients pot tenir la nostra presència a la xarxa?
4. Quins avantatges pot tenir la nostra presència a la xarxa?
5. Què creieu que li agradaria trobar a un director d’escola si busqués informació vostra a la xarxa?
6. Com podem ajudar els nens a tenir consciència i a gestionar la seva identitat digital?

Després de la posada en comú podem dir que la identitat digital és l'empremta que deixa cada persona a la xarxa, mitjançant diverses plataformes com podrien ser Facebook, Linkedin, Twitter, Instragram, etc. Cada usurari ha de ser conscient que és el responsable de cuidar la seva privacitat i ser capaç de controlar que volem mostrar a les xarxes. Gestionar la teva identitat digital pot ser una tasca complicada i difícil, ja que en ocasions no depèn de nosaltres, sinó del nostre entorn proper o de la societat on vivim. Cal deixar clar que no es perillòs el medi o la plataforma, sinó en la utilització que en fem.

Com tot en aquesta vida, la identitat digital té uns avantatges i uns inconvenients.

PROS:

• Accés a una informació il·limitada
• Accés ràpid a la informació
• Compartir la nostra informació
• Conèixer gent amb interessos semblants als teus

CONTRAS:

• Vulnerabilitat de la Privacitat
• Control per part d'altres usuaris
• Identitats falsejades

A més a més, ens preguntem quina imatge publica mostrem i que pot agradar als directors de les escoles, veient com el nostre passat, i present pot afectar a una possible decisió negativa en el nostre món laboral. És normal i evident que tota persona té una vida social fora de l'àmbit professional, tanmateix ens plantegem fins a quin punt una imatge com podria ser una persona prenent una copa, es malinterpreta i deixa una taca en el seu curriculum professional. És per aquest motiu que cal ser curosos amb la informació que mostrem. Un director espera veure una persona que mostra interés per la professió, compartint articles científics o realitzant reflexions personals amb nous punts de vista.

Per últim, cal deixar constància del paper del mestre a les aules, per donar a conèixer als infants les possibilitats, els beneficis i els perills que pot tenir la xarxa, ajudant-los a fer un bon ús d'aquesta. Per tal de realitzar una consciència real i significativa, podem comptar amb l'ajuda de persones expertes o amb testimonis que han patit algun afecte negatiu d'aquestes xarxes on exposem la nostra identitat.

SOCIETAT DIGITAL I ALFABETITZACIÓ DIGITAL

En les últimes dècades la nostra societat ha anat evolucionant, som una societat canviant, líquida, i ens hem d’anar adaptant als canvis. Com diu Bauman (2007) la modernitat líquida és una figura del canvi i de la transitorietat, els sòlids conserven la seva forma i persisteixen en el temps, mentre que els líquids són informes i es transformen constantment, flueixen. 

Actualment, el segle XXI el podem associar a l’era digital, un fet que es va normalitzant, però que ha tingut alguns prejudicis, ja que era, i pot ésser encara, un fet de discriminació. Tot i les diverses opinions que emergeixen a la societat, el que si sabem és que les tecnologies han vingut per quedar-se, i l’escola ha d’adaptar-se als canvis que van sorgint a la societat. Actualment trobem diferents maneres d'anomenar la societat actual: Modernitat líquida, Societat xarxa, Postmodernitat, Societat de la informació, de la ignorància, del coneixement, societat digital i de l'aprenentatge.

El temps de canvis constants que ens ha tocat viure en aquest inici del segle XXI ha provocat una gran sacsejada en el món de l’educació. Tenint en compte que el màxim convenciment del moment present és que res del que anem aprenent o vivint és immutable, cal ser conscients més que mai que ja no és important només saber-ne molt, sinó saber aplicar tot allò que anem aprenent per continuar aprenent. Com molt bé diu Edgar Morin, aprendre no consisteix a posseir un saber veritable, sinó a ser capaç de gestionar la incertesa, és a dir, ser capaç de saber si allò que ens presenten i veiem, és real. 

Les TIC han aterrat a la nostra societat i formen part del nostre dia a dia, i l'educació això no ho pot obviar. Sovint es demana a l'escola que s'ajusti a allò que la societat li demana, és a dir que estigui actualitzada i que respongui a les necessitats del moment, una d'aquestes és saber utilitzar i gestionar les TIC. 

PRESENTACIÓ

Bon dia, Bona tarda i Bon hora. Em dic Judith Montañés Ventayol i sóc estudiant de segona titulació en Educació Primària. Aquest bloc ha estat creat per poder compartir idees, pensaments, teories i reflexions crítiques, de tot allò que gira entorn les TIC i l'educació. Durant les publicacions hi constaran diferents autors que considero importants per mi, i necessaris per poder realitzar un redactat de qualitat. La meva finalitat és poder extreure l'essència de cada sessió realitzada de l'assigantura anomenada "Utilització didàctica de les TIC i l'internet" i poder anar més enllà.