En les últimes dècades la nostra societat ha anat evolucionant, som una societat canviant, líquida, i ens hem d’anar adaptant als canvis. Com diu Bauman (2007) la modernitat líquida és una figura del canvi i de la transitorietat, els sòlids conserven la seva forma i persisteixen en el temps, mentre que els líquids són informes i es transformen constantment, flueixen.
Actualment, el segle XXI el podem associar a l’era digital, un fet que es va normalitzant, però que ha tingut alguns prejudicis, ja que era, i pot ésser encara, un fet de discriminació. Tot i les diverses opinions que emergeixen a la societat, el que si sabem és que les tecnologies han vingut per quedar-se, i l’escola ha d’adaptar-se als canvis que van sorgint a la societat. Actualment trobem diferents maneres d'anomenar la societat actual: Modernitat líquida, Societat xarxa, Postmodernitat, Societat de la informació, de la ignorància, del coneixement, societat digital i de l'aprenentatge.
El temps de canvis constants que ens ha tocat viure en aquest inici del segle XXI ha provocat una gran sacsejada en el món de l’educació. Tenint en compte que el màxim convenciment del moment present és que res del que anem aprenent o vivint és immutable, cal ser conscients més que mai que ja no és important només saber-ne molt, sinó saber aplicar tot allò que anem aprenent per continuar aprenent. Com molt bé diu Edgar Morin, aprendre no consisteix a posseir un saber veritable, sinó a ser capaç de gestionar la incertesa, és a dir, ser capaç de saber si allò que ens presenten i veiem, és real.
Les TIC han aterrat a la nostra societat i formen part del nostre dia a dia, i l'educació això no ho pot obviar. Sovint es demana a l'escola que s'ajusti a allò que la societat li demana, és a dir que estigui actualitzada i que respongui a les necessitats del moment, una d'aquestes és saber utilitzar i gestionar les TIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada